HomeEl PobleCronologia de fets relacionats amb El Soleràs

NOTICIES  I  FETS  RELACIONATS  AMB  EL  SOLERÀS

(Històrics i parroquials)

La informació per fer aquesta cronologia està treta dels Arxius de Poblet, de la documentació de la Casa Abadia del poble, de l’Arxiu Diocesà de Lleida, de l‘Arxiu Històric de Lleida i de la recerca feta per la publicació del llibre Història de la Parròquia del Soleràs.

– 1000 anys abans de Crist, la regió on ara està el terme del Soleràs formava part de la República dels Ilergets, tribus d’origen celtiber que ocupaven el territori.
– El 210 a. C., Escipió l’Africà, general i procònsol romà, acaba amb els ilergets i inicia la dominació romana que costaria més de 200 anys.
– El 197 a. C., Roma fa la primera divisió administrativa i el terme resta dins de l’Espanya Citerior.
– El 27 a. C., en la segona divisió, Cèsar August l’inclou dins la província Tarraconense.
– Cap el 409, tota la península és envaïda per pobles bàrbars i el 476, pels visigots.
– A partir del 711, l’actual zona de les Garrigues forma part de l’Al-Andalus dels musulmans que varen potenciar el cultiu de l’olivera introduïda pels romans.

1114  Al Llibre Verd de la Ciutat de Lleyda se citen els límits del terme del Soleràs.
1149  El comte de Barcelona i Príncep d’Aragó, Ramon Berenguer IV, conquereix el territori als sarraïns.
1181  Alfons I El Cast, el seu fill, fa repoblar el territori al cavaller Ramon de Cervera, passant a formar part els llocs de Soleràs, Juncosa i Torms de la Baronia de Juncosa, en altres llocs anomenada també Baronia de Solaràs.
1190  Es dóna llicència per poblar el terme de Cogul, que comprenia també els de La Cova i Montbellet, als nous pobladors d’Alcogul.
1224  L’abat de Poblet, Ramon d’Hostalric, paga 1200 morabatins d’or per Juncosa, els Torms i Soleràs al seu posseïdor, Ramon de Miravet.
1225  Un nou abat, Ramon de Cervera, atorga als tres pobles d’aquella baronia una generosa carta de franqueses, centrada en l’alliberament dels mals usos i establint la prestació del novè del blat i els llegums.
1300  En aquest segle, hi ha notícies que els termes de La Cova i Montbellet queden despoblats.
1304  Sota el regnat de Jaume II El Just, hi ha constància que el poble pertany a la vegueria de Lleyda.
1313  Poblet compra a Pere de Cervera, castlà de Castelldans, per 600 sous de Barcelona, tots els drets dominicals que li competien a Juncosa, Torms i Soleràs.
1347  És l’anomenat , que junt amb la pesta del 1348 va causar una gran mortalitat al territori.
1359  En el cens de més antiguitat que es coneix, fet per les Corts de Cervera, al Soleràs se li atorgaven 9 fochs.
1390  El poble ja tenia mossèn i potser església, segons diu en un escrit del 1798 el rector de Granyena i Soleràs.
1394  Joan I, rei d’Aragó, ven a Berenguer de Cortielles, la jurisdicció criminal dels llocs de l’Albagés, Juncosa, El Soleràs, la Sisquella i els Torms.
1402  Berenguer de Cortielles ven la jurisdicció comprada al 1394, a Pere de Casals, mercader de Saragossa.
1403  Pere de Casals la ven a Huguet d’Oliola, castlà d’aquell lloc.
1411  Huguet la ven a Arnau Guiu, de Lleida.
1412  L’abat Carbó compra la jurisdicció criminal dels llocs del Soleràs, Juncosa, l’Albagés, els Torms i la Sisquella a l’Arnau Guiu per 1.000 florins d’or.
1415  El rei Ferran I d’Aragó confirma en escriptura des de València, el 12 d’abril, els privilegis de l’abat sobre el poble.
1419  El capbreu de tota la Garriga d’aquell any diu que Soleràs paga delme al bisbe i a Poblet, però que, del delme del bisbe, Poblet en pren el quart.
1468  El capbreu pres aquest any, diu que la vila fa a Poblet de pernes, per la mare de Déu d’agost, 10 sous.
1483  Una sentència de l’abat Coello diu que els d’Albagés, Cogul, Soleràs i Torms poden herbejar, pasturar, abeurar i allenyar tots als termes dels veïns, i que cap de les parts pot fer degolla dels animals trobats en els termes dels altres.
1615  Poblet arrenda per 3 anys al rector del Vilosell i al seu germà, els drets, rendes i emoluments que acostumava a rebre del Soleràs i d’altres llocs.
1620  En una llista dels llocs on Poblet tenia tota jurisdicció civil i criminal, hi segueix constant el Soleràs i els termes de La Cova i Montbellet.
1623  L’abat Merola fa una subhasta per arrendar per quatre anys totes les seves possessions a l’Aragó, València i Catalunya, entre les quals, el Soleràs.
1630  Poblet presenta reclamació a Roma sobre el dret de pastura que els cartoixans d’Escaladei pretenien sobre el terme del Soleràs i altres.
1641, 17-I Un solerassenc, Antoni Oro Flix, és el primer inscrit al Llibre dels Batejats del Soleràs i Granyena, que encara ara es conserva a l’Arxiu del Bisbat.
1647  Durant la Guerra dels Segadors, quan hi hagué tropes franceses acantonades al poble, els de la Baronia del Soleràs tenien d’impost, dues lliures de pa i una ampolla de vi.
1660  Poblet cedeix al comú i particulars d’Alcogul l’ús dels termes rònecs de La Cova i Montbellet amb aigües, herbes i altres.
1664  Un llevador fet per Poblet diu que la universitat del Soleràs va liquidar aquell any i els quatre següents pel forn i perna, 11 sous 6 diners.
1689  Els d’Alcogul renuncien a la cessió que havia fet el Monestir al seu favor, l’any 1660.
1730, 6-I  Després de 40 anys de plets, s’acorda que els termes de La Cova i Montbellet son d’Alcogul només en quant a l’ús de llenya i caça.
1736 a 1756  El Soleràs sol·licita vicari propi al bisbe Gregorio Galindó.
1757 a 1770  El Soleràs el torna a sol·licitar, ara al bisbe Manuel Macías Pedrejón.
1773, 27-III  Primera sol·licitud documentada demanant vicari, feta al bisbe J. A. Sánchez Ferragudo.
1784, 2-IX  Detallat informe abans d’una Visita Pastoral a Granyena on es diu que a la parroquial annexa del Soleràs hi viuen unes 260 persones i que la seva església és vella i té tres altars.
1786, 22-I  Uns veïns del Soleràs s’imposen davant notari un dret de vintè dels seus fruits per a fer una Església Nova.
1786, 22-I  Taba especificant al Mestre de Cases de Cervera, Francesch Orobitg, els detalls per la construcció de la nova església, que es farà en sis anys i es pagarà amb el fruit de divuit collites.
1787, 28-V  Al Llibre de Visites de Granyena, el bisbe Gerónimo Mª de Torres insta els solerassencs a fer una nova església “…pues la que hay es sumamente obscura, húmeda e indecente”.
1794  El Reverend Abat de Poblet fa constar en un document que se li sol·licita, que la Jurisdicció civil i criminal dels termes de La Cova i Montbellet sempre ha estat separada del Soleràs.
1797, 16-X  Després de les tres sol·licituds de Vicaria al bisbat, un apoderat del poble la presenta ara directament a la Reial Càmera, a Madrid.
1798, 19-I  La Reial Càmera demana informe al Bisbat de Lleida.
1798, 28-I  El Comte de Valdellano, Regent de la Reial Audiència de Catalunya, diu haver rebut la sol·licitud feta i es compromet a contestar.
1798, Febr.  El rector de Granyena presenta dos informes molt detallats al bisbat, contradient totes i cada una de les dades exposades pel Soleràs en la seva sol·licitud.
1798, 15-I  El Comte informa la Reial Càmera, desaconsellant la creació de Vicaria i dient saber que el poble es conformaria en tenir un clergue resident.
1798, 11-V  Es comunica al bisbat de Lleida la Reial Ordre que es posi vicari perpetu al Soleràs.
1798, 19-V  El Comte respon que es dóna per assabentat de l’acord pel qual ha de procedir a formalitzar el Decret d’Erecció de Vicari perpetu.
1798, 21-V La resolució passa al Tribunal Episcopal que diu que reunirà tota la informació i donarà audiència a les parts.
1798 a 1804  Probables dates d’edificació de l’Església Nova.
1804, 3-VI  Com que el Tribunal Ecclesiastich condiciona la concessió de vicaria, que fa anys que està paralitzada, a què es faci una Casa Abadia, 44 solerassencs firmen un document notarial on es comprometen a fer-la.
1804, 19-VI  Comunicat públic del bisbe Torres creant la nova Vicaria del Soleràs, desmembrant-la finalment de la de Granyena.
1805, 28-I  El Rei Carles IV dóna el seu Reial consentiment.
1805, 31-I  Reial Cèdula, perquè es publiqui i executi el Decret de nova Erecció de Parròquia.
1805, 24-II  Compromís de Vintè per a fer la Casa Abadia on es diu que l’església nova ja està pagada.
1805, 1-III  El bisbe envia al rector de Granyena l’ofici nombrant-lo Regent “por ahora e interin se probee la Vicaria“.
1805, 17-III  Document notarial pel qual s’encarrega a fer una casa Abadia en un any i al preu de 680 lliures barceloneses.
1805, 22-III  Pedro Isernt, religioso francisco, per delegació del rector de Granyena, Regent del Soleràs, fa el primer bateig de la nova parròquia.
1805, 7-V  El rector de Granyena transcriu al Libro de Decretos Generales, l’ofici que l’anomena Regent del Soleràs.
1805, 12-VI  Primera anotació al Libro de Matrimonios del Soleràs.
1808, 29-V  Primera Sta. Visita del bisbe Gerónimo Mª de Torres a la nova parròquia.
1809, Març  Un document del Prior de Poblet diu que gent del Soleràs i altres pobles lluiten contra l’invasor francès entre Prades, Poblet i Alforja.
1834  Des d’aquest any, forma part de la província de Lleida.
1835  Amb l’exclaustració dels cinquanta monjos, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seves propietats, moltes terres passen a mans dels solerassencs per quasi no res.
1921, 14-IX  Santa Visita del bisbe Simón Antonio de Rentería.
1927, 25-V  Santa Visita del bisbe Francisco Pablo Palomares.
1936, 22-VII  Mossèn Ramon Torres abandona el poble 4 dies després de l’Alzamiento Nacional.
1936-1938 Durant la guerra civil, cinc solerassencs són afusellats, es destrueixen tots els altars de l’església i en cremen les imatges.
1938, 27-XII  Fi de la guerra pel Soleràs.
1939, 6-III  Mossèn Torres torna al Soleràs i comença la reconstrucció de l’Església, fent nous altars i omplint-los d’imatges, tot per subscripció popular.
1950, 12-III  Benedicció del nou retaule de l’altar Major.
1954, VII-VIII  Luciano Oliva, de Lleida, fa la decoració i pintat del retaule de l’Altar Major.
1954, 4-VIII  Es posa la primera pedra de l’Ermita de l’Immaculat Cor de Maria, una iniciativa del rector delpoble, Mn. Josep Farré.
1954, 24-X  L’Ermita, construïda amb la participació de tot el poble, s’inaugura amb l’assistència del bisbe Aurelio del Pino i una gran multitud.
1955, 23-III  Consagració de la nova pedra de l’Altar Major de l’església i benedicció de la campana de l’ermita.
1984  Canvia el nom oficial del poble, que era Solerás, i passa a ser El Soleràs (pàg. 953 del DOGC núm. 427).
1988, 6-VIII  S’inaugura l’ermita de Lourdes.
1993, 2-V  S’inaugura l’ermita de Montserrat.
2004  Any de commemoració dels 200 anys de Vicaria, dels 50 anys de la construcció de l’Ermita i dels 50 anys també de la formació de l’Orfeó Veus del Camp.

Avís de cookies

Aquesta plana Web utilitza cookies per què vosté tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, piqui l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies