AQUÍ US OFERIM UNA DESCRIPCIÓ MÉS DETALLADA:
-El poble del Soleràs (del llatí solum: sol, terra), està situat a 381 m d’altitud sobre el nivell del mar, té un terme municipal de 12,2 km2 a l’oest de la comarca de les Garrigues, a 28 km de Lleida, la capital de província menys poblada de Catalunya, a l’est de l’estat espanyol i al sud d’Europa.
És en mig d’un paisatge suaument ondulat on s’alternen els camps d’oliveres i d’ametllers. Prop del nucli, la riera de Sesaltes desguassa a la Vall Major i alimenta, en contades ocasions, la riera de Juncosa que passa a la dreta del poble fins a la seva desembocadura al Pantà d’Utxesa. Més al N hi trobem la riera de Montbellet, afluent també de la primera a Granyena de les Garrigues, i la riera de Baladró de la conca del riu Set.
Travessa la vila la carretera C-233 de Flix a Bellpuig, on enllaça amb l’A-2, i passa a tocar, creuant-se amb la primera, la L-700/L-701 d’Albatàrrec a Juncosa. Té per veïns els pobles de Granyena de Les Garrigues (a 5 km escassos, al NO) i Els Torms (a 4,5 km, al SE) i també l’envolten L’Albagés (E), El Cogul (NE) i La Granadella (SO).
-Presidint la plaça del poble hi trobem l’església de l‘Assumpció de la Mare de DéuLa patrona del poble. És una edificació neoclàssica de principis del segle XIX amb la façana, tota de pedra, molt ornamentada, amb pilastres adossades i cornises, i la portada (d’arc de mig punt), flanquejada per dues columnes toscanes que sostenen un entaulament amb una fornícula al damunt. L’any 2017 s’hi va posar una nova imatge de St. Domènec, pagada pel poble. El campanar, a l’esquerra, té la base quadrada que es fa vuitavada en els dos cossos superiors.
A l’interior, la nau central és coberta amb volta de llunetes i les dues naus laterals, més baixes, amb voltes d’aresta. Totes elles estan separades per arcs que descansen sobre gruixuts pilars quadrats amb capitells amb volutes i fulles d’acant. El retaule de l’altar major és d’en Ramon Borràs. A les naus laterals hi ha fins a deu altars i a tota l’església, més de 30 imatges.
-En una de les entrades a la població hi ha les runes d’un antic molí d’oli del segle XVIII (dels quatre que hi havia hagut) i en una altra entrada trobem les restes d’un pou d’aigua.
-Al turó d’Els Esplans, que guaita el poble, l’any 1954 es posa la primera pedra de l’Ermita de l’Immaculat Cor de Maria, que s’inaugura el 24 d’octubre. Al mateix indret, el 1987 es fa una petita gruta per la Mare de Déu de Lourdes i el 1993 es construeix l’ermita de Montserrat, conformant un lloc de devoció mariana molt visitat (fragment del vídeo del YouTube). El darrer diumenge de maig s’hi fa el Dia de l’Ermita, amb una missa i un dinar de germanor.
-Del despoblat de Montmellet o Montbellet, vora la riera del mateix nom, al N del poble, no se’n tenen notícies històriques; hi ha els murs d’una derruïda església que una tradició no documentada atribueix a un convent del Cister.
-Dins el mateix terme, a la partida dels Rasos, el 8 de setembre de 2008 es va inaugurar una altra ermita, dedicada a una advocació de nova creació, la Mare de Déu de les Garrigues. S’hi va fer una missa i dinar el segon dissabte de juny, fins l’any 2017.
-Pel que fa a les associacions culturals, cal destacar l’Orfeó Veus del Camp, en actiu des del 1954.
-Els solerassencs celebren la seva Festa Major el 15 d’agost, dia de l’Assumpció, però el poble té també dos copatrons: St. Gregori Magne, que continuen celebrant com abans el 12 de març i no el seu dia, el 3 de setembre i St. Domènec, que aquí se celebra el 4 d’agost i no el 8, i fan festa, amb missa i coca repartida per l’Ajuntament, en sortir. La Festa de Tardor és el 3r. cap de setmana d’octubre i abans també celebraven, el 16 d’agost, la festa de St. Roc. Per Tots Sants fan l’Encant, subhasta de menjar que porta la gent per sufragar les despeses de la parròquia.
Per Setmana Santa són molt participades les dues processons de Divendres Sant on desfilen els Armats del Soleràs, es treuen les imatges de l’església i la canalla es vesteix de personatges de la Bíblia. Aquell dia és típic d’aquest poble jugar a “Les xapes” on tothom aposta a si cauran cares o creus les dues monedes antigues (xapes) que es llancen a l’aire.
HISTÒRIA:
La història documentada del Soleràs comença el 1114, any en què a l’anomenat Libre Vert de la Ciutat de Leyda se citen els límits del terme.
-El 1149, el comte de Barcelona i Príncep d’Aragó, Ramon Berenguer IV, conquereix el territori als sarraïns i el 1181, el seu fill, Alfons I El Cast, el fa repoblar al seu cavaller, Ramon de Cervera, conformant els pobles de Juncosa, Soleràs i Torms la Baronia de Juncosa, en altres llocs anomenada també Baronia de Solaràç.
-El 1224, l’abat de Poblet, Ramon d’Hostalric, paga 1200 morabatins d’or per aquests pobles al seu posseïdor, Ramon de Miravet.
-El 1304, sota el regnat de Jaume II El Just, hi ha constància de què lo Solaràç pertany a la vegueria de Lleyda. L’any 1313 Poblet va acabar de comprar els drets dominicals dels tres pobles a Pere de Cervera, castlà de Castelldans i, segons la Geografia General de Catalunya (1908-1918), el primer cens del 1359 li atorgava 9 fochs (uns 60 habitants, mes o menys).
-El 1394, Joan I, rei d’Aragó, ven la jurisdicció criminal dels llocs de l’Albagés, Juncosa, El Soleràs, la Sisquella i els Torms a Berenguer de Cortielles i passa per diverses mans fins que l’any 1412, l’abat Carbó de Poblet la compra per 1.000 florins d’or passant a ser el seu total posseïdor. A partir de llavors, el poble rebia periòdicament la visita dels abats, als quals prestaven jurament i homenatge i els hi pagaven els delmes.
-Des del 1736 El Soleràs presenta diverses sol·licituds per a tenir vicari propi i disgregar-se de la seva matriu parroquial, Granyena de les Garrigues, sense èxit. El 22 de gener de 1786, uns veïns del Soleràs s’imposen davant notari un dret de vintè dels seus fruits per a fer una Església Nova. L’11 de maig de 1798, després de presentar una nova sol·licitud de vicari, ara directament al rei, i malgrat l’oposició del rector de Granyena i del mateix bisbat, es dóna curs des de Madrid a la Reial Ordre de què es posi vicari perpetu al Soleràs. Entre el 1798 i el 1804 es creu que es va edificar l’Església Nova, però no és fins al 19 de juny de 1804, i tan sols després que el poble es comprometi a fer una Casa Abadia, que el bisbe Torres crea la nova Vicaria del Soleràs. El 22 de març de 1805, es fa el primer bateig la nova parròquia i el 29 de maig de 1808 el bisbe Gerónimo M. de Torres fa la Primera Sta. Visita.
-Un document del Prior de Poblet de març de 1809, diu que gent del Soleràs i altres pobles lluiten contra l’invasor francès entre Prades, Poblet i Alforja.
-Durant la guerra civil del 1936-1939, es destrueixen els altars de l’església i en cremen les imatges, (foto d’abans de la guerra) però acabada la guerra es refà tot per subscripció popular en uns deu anys i escaig.
Font: Llibre Història de la Parròquia del Soleràs (publicat per Manel Marsan i Segú, 2004 i 2014)
